Bon Nadal!!!!
Ahir, dia 22 d’Octubre vaig tastar, per primera vegada, un aliment que no fos la llet de ma mare, vaig pendre el meu primer biberó, realment només un petit tast de 40 cc. Ja que els pares no volen que deixi el pit de la mare tan prest, sencillament volen anar introduint aliments per intentar que dormi tota la nit, i fer així que jo agafi una rutina, ja veurem…
El capvespre de dia 30 de Juliol, ma mare na Dolors, va rompre aigües mentre estava banyant a la meva germana major, na Mercè (ella té 3 anys més que jo)
Na Mercè estranyada li va demanar, “mamà, t’has fet pixo?”, i per no preocupar excesivament a la nina varen fer un acte de distracció aconseguint així que la mare es pogués dutxar i preparar per la meva arribada.
No obstant les aigües varen esser netes, cosa que dona un cert marge de temps, així que els meus pares decidiren primer sopar i allitar na Mercè, abans de partir cap a l’hospital. Mentre sopaven la mare començava a patir contraccions, de les de veritat, i quan es va aixecar de la taula per agafar un tros de fruita, va tornar a perdre una gran quantitat de líquid amniòtic, amb la conseqüent pregunta per part de la meva germana: “mamà, t’has tornat a fer pixo?”…
Una vegada allitada na Mercè sobre les 21:30hores partiren cap a l’hospital ( a uns 11 quilòmetres d’Es Picot)
Posaren la mare a monitorització, però la comare (na Cati Peñaranda Vera ) els va dir que segurament els faria tornar a casa doncs la mare només estava dilatada de 3 centímetres, no obstant al cap de només 10 minuts després de veure l’evolució de la monitorització els va dir que res d’anar-se’n, que directes cap al paritori.
A les 01:42 jo agafava aire per primer cop, no obstant no alenava prou bé, I com que la mare durant el part avia patit febre, van procedir a ingressar-me a neonats.
La mare no aconseguia expulsar la placenta (estava enganxada) i anava perdent sang, per la qual cosa va haver de pasar a quiròfan per a procedir a extreure-li manualment, cosa que la va portar a patir unes hemorràgies considerables, i la va fer estar a reanimació prop de dotze hores.4 unitats de sang (1,2 litres en total) i no recorda ben bé quantes de sèrum i medicaments. No obstant com que és molt forta i valenta va superar-ho.
Mentrestant a mi hem varen fer analítiques, i diferents cultius en pro de trobar quina era la infecció que patia, em van posar a règim absolut amb antibiòtics durant 24 hores, i després ja vaig poder començar a menjar, 5 dies després de nèixer, finalment veia per primer cop l’exterior, per cert, només vaig perdre160grs.
Vull aprofitar per agraïr tot el treball i les atencions que em van tenir tot el personal de planta de pediatria i neonats, molt especialment a les dues Catalines (Peñaranda i Barceló, comare i infermera) que hem van fer sentir especial en tot moment, i que van demostrar que hi ha veritables professionals a l’hospital de Manacor, Gràcies un cop més a totes.
Hoooola, som n’Andreu Roig Gayà, com podeu veure encara no he nascut, però poc falta, …
En teoria hauria de nèixer dia 5 d’Agost del 2008, però podria ésser que arribàs abans, seré bastant gross, (ja als vuit mesos de gestació el meu pes era d’uns 3485 grms. que és el pes normal d’un nadó
)
La mare ja fa uns dies que està amb contraccions i suposam que l’arribada serà inminent…..
La pobreta (ma mare) ho ha passat moolt malament durant aquest embràs, ja que ha tingut diabetes gestacional, li han sortit unes varius IMPRESIONANTS, ha patit nausees, marejos,…..
Ja li dic ara que a partir del meu neixement tot serà més fàcil, i promet que em portaré tot lo bé que sigui possible,
Vull que quedi clar que en quan jo sigui capaç d’escriure i llegir prendré possessió d’aquest bloc, o no, i continuaré la feina que el meu pare avui ha començat per mi, mentrestant l’autoritzo perquè vagi penjant fotos, anècdotes, videos, i el que calgui perquè tots vosaltres pogueu seguir l’evolució de la meva vida.
Un petó a tots i gràcies